Acostuma
a ser inútil lluitar contra els signes de la vergonya quan s'esdevenen; qui
hagi estat procliu a patir bloqueigs, tremolors i enrojolaments sabrà que dic
la veritat. Quan la vergonya assalta el cos sovint només queda esperar que la
sang baixi de les galtes i les mirades de la gent trobin nova distracció, i
aprofitar, com dins un cau, la normalitat recobrada per recuperar-nos i endreçar-nos,
sabent, però, amb aspror i fàstic, que alguna cosa íntima ha quedat descoberta.
Van
obrint-se els llums dins la sala i la pel·lícula ja no aïlla ni omple el temps.
Les fregues als ulls, les llàgrimes fredes, algun petó sobtat i alguna envestida
en forma d'opinió són aquelles coses casuals que acostumen a omplir els primers moments,
i que em fan vergonya. Sobre Shame
(2011): en Brandon - en Fassbender fent de seductor reglamentari - es mou en cercles des del seu
despatx tan modern fins al seu pis tan luxós. Compulsivament passeja els ulls
sobre les cames de la noia que seu al metro, sobre el cul de la companya de
feina, sobre els pits de l'actriu porno dins la pantalla del seu ordinador, sobre
l'escot i les faldilles de la cambrera del bar, sobre el ventre llis i morè de
la prostituta d'aquesta nit, i a totes les troba, una per una, igual d'insinuants.
S'esnifa una ratlla, es beu un Martini, surt a córrer, es masturba sota l'aigua
de la dutxa i torna de nou al seu despatx, rendint exitosament com un déu o com
un hàmster dins la seva roda. Mentre sopa amb una noia en un restaurant - tràmit
molest donat que ell preferiria ser ejaculant-li a sobre dins una habitació
d'hotel i no assegut al seu costat consultant la carta de vins - ella, cuidadosament
li diu que està contenta de ser amb ell, i que el present se l'estima perquè
ser junts, deixar-se estimar, per ella té
sentit. En Brandon, mirant al no res, s'afanya a somriure amb menyspreu i
condescendència.
Fa
algun temps, vaig trobar per casualitat uns paràgrafs dedicats a les diferents
objectivacions històriques de l'anell de casament, que havia deixat de representar
un símbol senzill, fruit de relacions humanes, per convertir-se en un
opac i sofisticat article de joieria i moda, d'obsolescència programada, explotat
per diverses empreses que recomanen als matrimonis renovar-lo anualment, tot
subjugant els vincles a les exigents tendències exteriors. Alguna cosa similar
ocorre amb els habitatges quan deixen de ser llars omplertes de relacions
humanes i es converteixen en aparadors inspirats per sòrdides revistes de
decoració. Seguint aquestes mateixes lògiques, a l'any 1955, l'empresari Hugh
Hefner, vestit amb un delicat barnús de seda, inaugurava la revista i la mansió
Playboy, considerant-se el primer home femení i feminista, alliberador del jou
imposat per la família tradicional americana. Deia "nosaltres, els nous
homes, gaudim preparant còctels, triant músiques d'ambient i convidant a alguna
noia esporàdicament per xerrar sobre Picasso, Nietzsche, jazz, o tenir sexe
[...] elles no són models professionals, però accepten posar despullades per
nosaltres senzillament per divertir-se", i vivia estirat al llit com una
cortesana, decorant la seva mansió amb gust i fent passar les prostitutes al
seu dormitori l'una rere l'altra. Amb els anys, però, ni tan sols aquest
enlluernador i fàl·lic alliberament ha sobreviscut immaculat a les exigències
dels economistes; fa mesos que la revista Playboy va deixar d'emetre imatges
pornogràfiques degut a les incontestables pèrdues econòmiques, i algunes
ex-treballadores han confessat que la seva feina no era gens una emancipació
daurada - la Janet deia que només va accedir a despullar-se, una vegada, perquè
van prometre-li millores en les seves condicions de treball com a secretària
que no disposava de màquina d'escriure i feia horaris interminables i se sentia
sola; d'altres han explicat que el pis superior de la mansió Playboy, al qual
Hefner curiosamentmai accedia, extensió mental de les seves fantasies
fantasmagòriques, era una mena d'internat on les conilletes, sota amenaça
d'acomiadament immediat, havien d'aprendre a cenyir-se a les rectes normes
dissenyades per Hefner sobre com la suposada nova dona havia de moure's,
vestir-se, i, sobretot, anul·lar-se davant de la voluntat nou home; etc.
-.
Els
efectes de l'anomenat capitalisme patriarcal s'obren camí deslligant els
vincles entre les persones, i demanant obstinadament més. Un professor que conec em parlava una tarda sobre "comunitats
esquinçades" i "individualitats exacerbades". La Sussy, germana petita
d'en Brandon, havent-se quedat sense casa i sense parella, irromp en la vida
d'aquest, i li demana si pot instal·lar-se provisionalment al seu menjador. La
proximitat d'un ésser humà desposseït, imprevisible i altre, que demana amor,
ofega de seguida en Brandon, i decideix abandonar a la seva germana i emprendre
una espiral de transgressions sexuals per tal de distreure's al més
pur estil cristià-culpable, perdut, per cert, entre les ofertes infinites del
mercat sexual. El consum addictiu i solitari d'objectes, l'impuls de gaudir
sense percebre mai de prop el propi desig o el desig de l'altre, són conductes
que no imposen límits. És per això que la demanda d'amor i convivència d'una germana
resulta un límit ingrat per a un home acostumat a tractar exclusivament amb
objectes i dones-objecte, caracteritzats per acollir i reflectir com tabules
rases la pròpia voluntat fantasmagòrica. Ningú es lliura de veure's
interpel·lat per l'altre, jutjat per l'altre, de conèixer-se en l'altre i de poder
trobar un univers en l'altre, i l'entrega no és una actitud senzilla de
sostenir, i encara menys en segons quines posicions subjectives. Potser per
això en Brandon buscarà un altre home perquè, senzill, sense vergonyes ni
reflexions, l'apallissi al fons d'un carreró imposant límits a una vida sense esvorancs ni amors. El pobre Brandon, perdut en un món d'objectes estimulants i
infinits que tot i així no l'han satisfet prou, serà com aquell infant que
només juga a trobar l'empipament i el càstig d'un adult. Desesperat fica la mà,
a propòsit, sota les faldilles d'una cambrera mentre el xicot d'ella se'ls
mira. Una situació que vaig viure fa poques setmanes, dins un vagó de tren,
exemplifica el que he provat d'explicar sobre en Brandon, que tant difícil m'ha
estat de posar en paraules clares. Un noi que seia davant meu, en veure que jo
no reaccionava amistosament després de llençar-me sorollosos petons al vent i
de dir-me que jo estava molt bonica, va recórrer al noi que seia al meu costat
per preguntar-li si jo era seva, tot buscant l'enfrontament final entre mascles.
En un món on les dones només som, pretesament, objectes de consum o, en el seu
revers, objectes que molesten, sembla que els homes són els únics que poden
marcar a un altre home els límits autoritaris d'allò humà i d'allò possible. "La
prostitució patriarcal és un espai de socialització masculina", vaig
llegir una vegada.
Al
tren, jo vaig posar-me vermella. M'és impossible saber si la causa de la meva
vergonya era el menyspreu rebut, la indefensió sobtada, el fet d'haver estat
triada d'entre totes les persones que viatjàvem plegades dins aquell vagó, o
haver descobert una imatge de mi mateixa a ulls d'un home que jo no havia pogut
controlar. M'hagués agradat no enrogir-me, i saltar instintivament en defensa
meva com un animal ofès i convençut. A Shame
també sabem poques coses sobre els personatges femenins, que apareixen
potser una miqueta reduïts a fantasmes d'en Brandon. Veiem el patiment de la Sussy, que no
s'escapa de les maneres alienades de viure el nostre temps però que crida i
plora demanant a algú per telèfon que no l'abandoni, demanant una abraçada al
seu germà que només li respon com el sobrecarrega i marxa a buscar dues
prostitutes, accedint sense gaire emoció a anar-se'n al llit amb un
desconegut que la persegueix i que manté dona i fills dolçament desinformats de
la seva vida sexual. Veiem la Sussy posant límits de sang a la seva vida,
desistint de traçar vincles amb els altres quan els altres, individual i
frenèticament, ja van fent. Només un moment, en el qual la Sussy interpreta una
cançó en un concert tota elegant i enjoiada, sembla emocionar en Brandon, que no es perdona les
llàgrimes i fuig aterrit per demanar begudes a la barra del local.
